dijous, 30 d’abril del 2009


Escric altre cop de mi. No perquè sigui l'única cosa de la qual puc escriure, sinó perquè és la conec més bé. Sé el que vull, i sé com sóc. Però hi ha alguna cosa que m' incompleta, ja que quan estic alegre sé que s'acabarà, la tristesa m'acompanya la major part del temps. No vull sentir-me així!!

Sé que sóc una persona alegre i que a vegades sóc feliç. No sé si m'explico... Jo dintre meu sé que sóc, sé que puc , sé que sóc capaç de riure, corre, cridar, sé que puc estimar i deixar que m'estimin. Ho sé perquè ho veig, perquè ho vull. A fora de mi només es veu la malenconia, la rabia i els plors, ja que també formen part de mi. Sento pressió, ganivetades a l'estòmac, hem quedo paral·litzada, les meves cames no hem deixen corre.

A vegades no sé d'on trec la força, a vegades només tinc la sensació que dono voltes dintre d'un espiral. Però no paro, no hem quedo quieta, patalejo amb força per sortir a l'exterior. Els i dec a la meva familiai amics, i sí!!! a mi també!!! Que puc fer? Si crido tinc la sensació que no hem senten i si ho fan, no hem poden ajudar.

Odïo les meves cames i la meva discapacitat m'ha privat de fer tantes coses, de sentir tantes coses que desitjo.He viscut moltes experiències no hem puc queixar , però també me perdut vivències importants i això fa mal. M' ofega i no sé si ho arribaré a tenir mai. A tenir allò que veig que té la gent que m'envolta, els meus amics. Estic gelosa de la seva llibertat. Si camines bé, podria fer i sentir tot el que ja dins meu. Sí, ja sé que tot esta dins de la ment, però per molt que lluits, et facis la forta i t'aixequis constantment sempre ho tens, sempre estàs sola i vius amb la resignació.

No té res a veure la persona que sóc realment, la meva alegria, força, ganes de viure i intel·ligencia amb el meu cos. És com una presó que no hem deixa ser qui sóc.

diumenge, 19 d’abril del 2009

La Ciutat Eterna ( Roma, non basta una vita)



Roma és una ciutat extràordinaria i única. Hem va seduir ràpidament, va ser llavors que vaig entendre per primera vegada el que era l'amor a primera vista.


Està plena de bellesa, pels seus carrers es respira art, història, música, poesia, olors i colors diversos.


Cada detall de la vida quotidiana, la vida del mercat, la senyora cridant pel balcó mentre espera el correu, el nen menjant un gelat desfet al mig de la plaça, la noia amb ulleres de sol caminant amb talons abismals entre "adoquints" poseeixen un encant inimaginable.


És contemplar i sentir la famosa Dolce Vita. Viure la Vacanze Romane i escoltar l'idioma del Padrino. Enmig de la mitologia romana, la història d'un gran Imperi i Civilització i la cuna dels millors artistes, tot és aclaparador, és una autèntica simfonia!!!