Roma és una ciutat extràordinaria i única. Hem va seduir ràpidament, va ser llavors que vaig entendre per primera vegada el que era l'amor a primera vista.
Està plena de bellesa, pels seus carrers es respira art, història, música, poesia, olors i colors diversos.
Cada detall de la vida quotidiana, la vida del mercat, la senyora cridant pel balcó mentre espera el correu, el nen menjant un gelat desfet al mig de la plaça, la noia amb ulleres de sol caminant amb talons abismals entre "adoquints" poseeixen un encant inimaginable.
És contemplar i sentir la famosa Dolce Vita. Viure la Vacanze Romane i escoltar l'idioma del Padrino. Enmig de la mitologia romana, la història d'un gran Imperi i Civilització i la cuna dels millors artistes, tot és aclaparador, és una autèntica simfonia!!!
Hola Anna:
ResponEliminaPrimer de tot gràcies per visitar-me, sempre és quelcom que em fa molta il·lusió; ja veuràs, ara que ets una bloguer, que llevar-te al matí, amb un cafetó, i veure al portàtil un missatge a una entrada amb to agradable, sempre produeix una gran alegria... Ja m'ho diràs! I veuràs com és cert! Sembla mentida, que els humans ens podem alimentar de coses tant petitones i insignificants, no?
Sobre Roma, la veritat és que no hi estat, la veritat, és que he viatjat per molt poquetes ciutats, per desgracia; sóc més de viatjar de motxilla i caminar, per lo que conec més zones rurals, que no grans ciutats (jeje). Així que me'n queden moltes de pendents: la primera i amb urgència París, després Roma, després Berlin... Suposo que Roma és el que és, història pura i vida, cada cantonada deu de tenir la seva història, deu de ser com el casc antic de Barcelona, multiplicat per deu o vint, no?
Res, un blog bonic, ja veus que sóc el teu primer seguidor! Apa, que tinguis un bon dia, un petó gegant!
Dibuixen els ulls
ResponEliminaun arc de sant Martí
ple de colors,
la ciutat t’enamora
i descobreixes
entre les juntes
de les pedres trossos
de l’historia agafada
a les parets com els fum
de les llars que s’escapa
per les escletxes del temps,
per arribar fins a tu
i dir-te somorta,
vine a mi,
viu a la vora del riu
i t’oferiré el tresor
que el temps ha amagat
pels meus carrers.
gràcies per visitar.me, sempre que vulguis estaré per tu
Hola, gracias por haberte pasado por mi blog, me alegra que te gustase tanto. Respecto a tu pregunta de "novata"...lo cierto es que ni idea de cómo se pone música en un blog, aunque realmente en cuanto tenga un poco de tiempo investigaré eso a fondo ya que llevo una temporada queriendo ambientar mi página un poco.
ResponEliminaÁnimo con tu blog, verás como acaba enganchado.
Saludos,
Clair de Lune
Ostres, saps que veig la teva cara en perfil, i penso "aquesta noia jo la conec", no sé, és un rostre molt familiar, que vaig distingir el primer dia que t'hi vaig veure (al perfil)... Qui sap, encara que el més segur és que no, però bé, em resultes molt familiar...
ResponEliminaApa, una abrada, i torna a publicar aviat noieta, que avui volia llegir-te de nou!